La Llei d’ús també té en compte la presència de la llengua als mitjans de
comunicació. Un projecte de normalització ha de parar molta atenció al mitjà de
comunicació més influent i que arriba més directament als ciutadans com és, en
primer lloc la televisió i, en segon lloc, la ràdio. En una societat moderna
els mitjans de comunicació audiovisuals tenen una gran influència en els models
lingüístics que usa la població i tant és així que proporcionen cohesió social
per la difusió de la llengua estàndard oral, de la qual han de fer ús a les
seues graelles de programació.
TÍTOL TERCER. De l'ús del valencià als mitjans de comunicació social Article 251.
El Consell de la Generalitat Valenciana vetlarà perquè el valencià tinga una adequada presència a les emissores de ràdio i televisiói altres mitjans de comunicació gestionats per la Generalitat Valenciana, o sobre els quals aquesta Llei tinga competència, d'acord amb el que disposa la present Llei. 2. Impulsarà l'ús del valencià a les emissores de ràdio i televisió. 3. Fomentarà quantes manifestacions culturals i artístiques es realitzenen les dues llengües, tot rebent consideració especial les desenvolupades en valencià. 4. La Generalitat Valenciana recolzarà quantes accions vagen encaminades a l'edició, desenvolupament i promoció del llibre valencià, i tot això sense menyscabar la llengua utilitzada, però amb un tractament específic als impressos en valencià.
L'ENSENYAMENT La introducció de l’ensenyament del valencià a l’escola pública i privada té com a objectiu igualar el nivell de competència lingüística en valencià i castellà. Legalment, en acabar l’ensenyança obligatòria, l’alumnat deu conèixer per igual, ambdues llengües. La Llei Orgànica d’Ordenació General del Sistema Educatiu, aprovada anys més tard per a tot l’Estat, també contempla el mateix nivell de coneixement per a les diverses llengües de les Comunitats Autònomes, entenent que, de manera progressiva, s’arribarà a adquirir unes capacitats d’usar-la, després de la primària; de comprensió i expressió, després de la secundària, i de domini d’ambdues llengües, després del batxillerat. El camí que es contempla per arribar a aquesta situació de domini de les dues llengües en l’escola valenciana, s’anomena educació bilingüe, i té tres vies o programes: 1. Programa d’ensenyament en valencià (PEV), el valencià és la llengua d’instrucció amb la qual aprenen totes les matèries, a l’hora que van aprenent el castellà. S’aplica en la primària per a valencianoparlants, fonamentalment, però en la secundària s’aplica indistintament. 2.Programa d’immersió lingüística (PIL), està pensat per a l’alumnat castellanoparlant que ha optat per un ensenyament en valencià, aprenen la seua llengua d’una manera formal i el castellà s’incorpora a partir del 1er o 2n cicle de primària, d’aquesta forma arriben a la secundària en un ensenyament en valencià. 3.Programa d’incorporació progressiva (PIP), pensat per a les zones de predomini lingüístic castellà, on s’aniran afegint gradualment àrees en valencià. A partir del tercer curs de primària serà l’àrea del coneixement del medi natural, social i cultural la que s’anirà introduint i així fins arribar a l’ESO que hauran de tenir, almenys dues àrees no lingüístiques en valencià. El govern valencià també s’ha de preocupar perquè el professorat compte amb el nivell de coneixement lingüístic necessari per poder impartir les seus classes en valencià, i amb aquesta finalitat programa anualment plans de formació per atorgar la capacitació lingüística.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada