Tema 2 : L’educació
plurilingüe: models i principis psicopedagògics
MODELS D’EDUCACIÓ
PLURILINGÜE. PROGRAMES
D’EDUCACIÓ BILINGÜE I PLURILINGÜE
CONEIXEMENTS PREVIS:
• Llengua oficial: La llengua o idioma oficial
d'un país és l'idioma que s'adopta com a pròpia i preferent en les negociacions
entre el govern i el poble o entre aquell país i d'altres. És la llengua de
cada institució i normalment respon a la llengua històrica de la zona.
• Llengua cooficial: llengua oficial en un
territori juntament amb una altra o
altres.
•
Drets
i deures lingüístics: llibertats i obligacions establides per llei.
• Llengua pròpia: és un terme jurídic que apareix en diversos Estatuts
d'Autonomia (p.ex. Estatut Valencià, 2006) com a sinònima de llengua
històrica, vernacla o tradicional d'un territori.
• Llengua primera: llengua familiar, llengua materna, llengua mare, L1.
RESUM DE LES IMPLICACIONS DE L'ORDENAMENT JURÍDIC EN EL SISTEMA EDUCATIU
VALENCIÀ.
-1. El valencià és llengua pròpia de la Comunitat Valenciana.
-2. L'aprenentatge del valencià és obligatori en
el sistema educatiu valencià.
-3. Tots els alumnes han d'assolir un domini
igual de les dues llengües oficials en acabar l'escolaritat obligatòria.
-4. El sistema educatiu ha d'estendre l'ús del valencià com a llengua
d'instrucció.
-5. Tot el professorat ha de conèixer les dues
llengües oficials de la Comunitat.
-6. L'Administració educativa ha de garantir la
disponibilitat de professorat competent suficient perquè cada centre puga
impartir el projecte educatiu que haja determinat.
MODEL COMPENSATORI: Dirigit a usuaris d’una L2
minoritzada amb l’objectiu de compensar les mancances lingüístiques dels
aprenents en la llengua prestigiada. La llengua materna s’estudia en els
nivells inicials, però després deixa d’utilitzar-se com a llengua d’instrucció.
La L1 és usada per a ajudar l’alumnat a conèixer la L2, més que no pas per a
ensenyar continguts. Quan l’aprenentatge és competent en la L2, abandona el
model i s’integra dins els programes regulars en L1.
MODEL DE MANTENIMENT: Destinat a usuaris d’una L2
minoritzada i amb l’objectiu de mantenir i desenvolupar la llengua i la cultura
minoritzades. Els aprenents solen començar l’ensenyament utilitzant la L1 com a
vehicle d’instrucció i poc a poc van incorporant la L2 en l’ensenyament de
continguts escolars. El currículum s’imparteix en ambdós llengües.
MODEL D’ENRIQUIMENT: Destinat a usuaris de les dues llengües
en contacte. El seu objectiu es el de desplegar la competència comunicativa
plena en totes dues llengües. Les dues llengües són vehicle d’instrucció i hom
mirade fer-ne una distribució equitativa al llarg de les diferents etapes
educatives.
MODEL DE RECUPERACIÓ PLENA: Destinat a parlants de les dos
comunitats linüístiques. El seu objectiu es invertir la substitució lingüística
de la llengua minoritzada. La L2 minoritzada es l’única llengua vahicular a
l’àmbit educatiu, mentre que la L1 esdevé una mera matèria d’estudi.
ELS PROGRAMES D’EDUCACIÓ BILINGÜE AL TERRITORI VALENCIÀ
•
D’acord amb el que exposen Pascual, V. i Sala, V.
(1992), “la peculiar distribució territorial del valencià i el castellà i el
marc legal autonòmic impliquen, per al sistema escolar de la Comunitat
Valenciana, l’adopció d’un tipus d’educació monolingüe, amb el castellà
com a llengua d’instrucció i el valencià com a simple matèria d’estudi, per al
territori de predomini lingüístic castellà
•
Per al
territori de predomini lingüístic valencià, En canvi, comporta un tipus d’educació
bilingüe, amb el valencià i el castellà com a llengües d’instrucció,
concretament anomenat model d’enriquiment.
·
La característica fonamental PEB consisteix
en el fet d’estar dissenyat per a tota la comunitat i no solament per als
parlants de la llengua minoritzada.
•
El seu objectiu primordial és que tots els
membres, qualsevol que siga la llengua materna, assolisquen un domini efectiu
de totes dos llengües, sense perjudici de l’aprenentatge d’una llengua
estrangera en edats ben primerenques, o d’una altra més tard, si s’escau,
mal que siga a nivells merament funcionals.
•
Un programa d’educació bilingüe és, doncs, un
patró didacticoorganitzatiu que [...] intenta adaptar-se al conjunt de
variables (socials, sociolingüístiques, territorials, econòmiques, etc.) que
conformen una situació educativa general.”
CLASSIFICACIÓ
•
1. Atenent al territori (en els territoris de
predomini lingüístic castellà -definits en l'Estatut d'Autonomia- el valencià
s'estudia com a àrea, però també es poden aplicar Programes d'Educació Bilingüe
o Plurilingües);
•
2.Atenenent a la llengua base d’aprenentatge.
•
3. Atenent a la llengua habitual de l'alumnat.
ELS ELEMENTS QUE ES TENEN EN COMPTE A L’HORA DE CONCRETAR ELS DIFERENTS
PROGRAMES SÓN:
•
La
llengua de l’entorn, usada habitualment en l’entorn social de l’alumnat i habitual dels
estudiants.
•
La necessitat, des d’una perspectiva del plurilingüisme
additiu, de fer un ús vehicular majoritari en valencià.
•
L’actitud
dels pares i les mares envers la presència del valencià al centre.
•
La
llengua base d’aprenentatge en què s’iniciarà la lectoescriptura i es
vehicularan la major part dels aprenentatges.
CLASSIFICACIÓ DELS PEB EN EL SISTEMA EDUCATIU VALENCIÀ
La classificació dels programes s’ha fet a partir de tres elements
classificadors:
1. Atenent el territorio.
2. A la llengua base d’aprenentatge.
3. A la llengua habitual dels alumnes.
TERRITORI DE PREDOMINI LINGÜÍSTIC DEL CASTELLÀ:
EL PROGRAMA BÀSIC és el tractament del valencià com a àrea. A més es pot
demanar l’excepció de l’assignatura i a la mateixa aula conviuen alumnat
cursant l’assignatura i alumnat que ha demanat l’excepció.
PROGRAMES ALS TERRITORIS DE PREDOMINI LINGÜÍSTIC DEL
VALENCIÀ:
-
PIL Programa d’immersió Lingüística.
-
PEV Programa d’Ensenyament en Valencià.
-
PIP Programa d’Incorporació Progressiva.
-
PEBE Programa d’Educació Bilingüe Enriquit.
PROGRAMA D’IMMERSIÓ
LINGÜÍSTICA (PIL)
Els
centres amb un nombre d'alumnes majoritàriament castellanoparlants, situats en
els territoris de predomini lingüístic valencià, podran adoptar el Programa
d'Immersió Lingüística. El Programa d’Immersió Lingüística està pensat per a xiquets i xiquetes no
valencianoparlants o que no viuen en entorns on el valencià és la llengua
majoritària de comunicació.
A partir de l'opció voluntària de les famílies i
del respecte a la llengua habitual de l'alumnat, el qual, mitjançant una
metodologia específica, aconseguirà el domini de les dues llengües oficials i
un rendiment òptim en els continguts de la resta de les àrees.
El programa està dissenyat per a que, a partir de
la voluntat manifestada pels pares, mares o tutors, l’alumnat puga assolir una
competència lingüística en la llengua que no li és habitual.
El castellà, com a àrea i com a llengua
d’instrucció, s’incorpora a partir del primer o segon cicle de primària,
segons el context sociolingüístic del centre. El castellà rep un tractament
cada vegada més sistemàtic, de manera que els i les alumnes assolixen un domini
formal.
El PIL continua, de forma coherent, en ESO com
a Programa d’Ensenyament en Valencià (PEV). La major part de les àrees no
lingüístiques tenen el valencià com a llengua vehicular d’aprenentatge.
PROGRAMA D’ENSENYAMENT EN VALENCIÀ (PEV)
En les poblacions de predomini lingüístic
valencià, els centres amb un nombre d'alumnes majoritàriament
valencianoparlants podran adoptar, quan les condicions sociolingüístiques del
context ho permeten,
El Programa d'Ensenyament en Valencià, que
comportarà l'ús del valencià com a llengua base d'aprenentatge en tot el tram
de l’Educació Infantil i Primària.
-L’idioma que s’utilitza des de l’inici de
l’escolarització és el valencià, amb
una introducció del castellà, a nivell oral, també des del primer moment.
-Així, s’ afavorix que els xiquets i les xiquetes
puguen anar desenvolupant un domini formal del valencià i, al mateix temps,
puguen assolir un domini equilibrat del castellà, de manera que es puguen
aconseguir els objectius previstos en els decrets de currículum
El Programa d’Ensenyament en Valencià continua,
de forma coherent, en ESO. En aquest programa la major part de les àrees no
lingüístiques tenen el valencià com a llengua vehicular d’aprenentatge.
PROGRAMA D’INCORPORACIÓ PROGRESSIVA (PIP)
En els centres ubicats en les poblacions de
predomini lingüístic valencià que no apliquen el Programa d'Ensenyament en
Valencià o el Programa d'Immersió Lingüística, s'adoptarà el Programa
d'Incorporació Progressiva.
La llengua base és el castellà. Durant l’etapa
infantil, s’introduix el valencià a nivell oral, de manera que els i les
alumnes entren en contacte amb l’altra llengua oficial que no els és habitual.
Este fet afavorirà un domini cada vegada més
formal del valencià, fins que s’assolisquen els objectius previstos en el currículum
per a les dos llengües oficials.
El Disseny Particular del Programa d'Incorporació
Progressiva inclourà:
-A partir de l’etapa primària, s’introduix
l’assignatura de Valencià: llengua i literatura des del primer curs.
-I l’assignatura de Coneixement del Medi Natural,
social i cultural des de 3r de primària, impartides ambdues en valencià.
Els centres de les poblacions de predomini
lingüístic castellà que figuren en l'article 36 de la Llei d'Ús i Ensenyament
del Valencià podran incorporar-se a un programa d'educació bilingüe, sempre
partint de la voluntat prèviament manifestada pels pares o tutors.
El Programa d’Incorporació Progressiva en l’ESO garantirà la continuïtat de
l’aplicat en l’Educació Primària.
Aquest programa comporta l’ús del valencià com a
llengua vehicular en una part de les àrees no lingüístiques, d’acord amb les
especificacions del Disseny Particular del Programa d’Educació Bilingüe DPP.
Aquest disseny tractarà de garantir, almenys, l’ús del valencià com a llengua
d’aprenentatge en dues àrees no lingüístiques en cada un dels grups.
PROGRAMA D’EDUCACIÓ BLINGÜE ENRIQUIT (PEBE)
L’ordre de 30 de juny de 1998 (DOGV núm. 3258, de
14 de juliol de 1998), permet que qualsevol centre de la Comunitat Valenciana
incorpore des del 1r curs de l’Educació Primària l’ensenyament d’una llengua
estrangera com a llengua vehicular o d’instrucció.
Permet fomentar una primera aproximació a la
llengua anglesa en el segon cicle de l’Educació Infantil a partir dels 4 anys,
vehiculant en aquesta llengua una part dels continguts de les àrees
curriculars.
A l'hora d'aplicar un PEBE, cal determinar la
proporció de l’ús vehicular del castellà, del valencià i de la llengua
estrangera triada, d’acord amb els cronogrames orientatius dels annexos i tot
respectant els mínims que s’estableixen pel que fa a l’ús vehicular del
valencià i a les hores establertes per a l’ús i ensenyament de la llengua
estrangera.
De la mateixa manera, caldrà establir el moment i
la seqüència d'introducció sistemàtica de cadascuna de les llengües del
programa, així com definir el tractament de la lectoescriptura. S'hauran
de prendre acords relacionats amb la metodologia i el tractament integrat de
les llengües del programa.
Per a poder aplicar el programa, els centres han
de comptar amb l'acord del Consell Escolar, del Claustre i amb la
conformitat de les famílies.
Han d’elaborar el cronograma de distribució de
temps per a cada una de les llengües curriculars i adoptar acords
metodològics relacionats amb la didàctica integrada de llengües del programa i
amb el tractament integrat de llengua i continguts.
Durant el curs acadèmic 1998-1999 foren 53 els
centres que van iniciar l'aplicació del Programa d'Educació Bilingüe Enriquit.
En el curs 2006-2007 ja apliquen este programa un total de 278 centres de la
Comunitat Valenciana.
DOCUMENTS ORGANITZATIUS
PROJECTE
EDUCATIU
|
PGA
|
|
ENSENYAMENT
|
-Disseny
Particular
Del
Programa (DPP)
|
-Situació
Anual del Disseny Particular del Programa
|
ÚS
|
-Pla
de normalització lingüística (PNN)
|
-Pla
Anual de Normalització Lingüística(PANL)
-Valoració
del PANL del curs anterior
|
DISSENY PARTICULAR DEL PROGRAMA D’ENSENYAMENT EN
VALENCIÀ
El DPP és un document fonamental en la planificació
educativa, perquè:
-Permet adoptar un determinat PEB adequat al
centre.
-Ha de ser aprovat pel Consell Escolar (CE) i ha
de permetre la discussió i el debat de decisions d'aspectes referents a l'ús
vehicular del valencià.
-S’elabora prèviament al Projecte Curricular de
Centre.
-Permet que l'administració educativa tinga
coneixement de la situació de l'ensenyament i l’ús del valencià en cada centre.
-Permet la dinamització i la promoció de l'ús
vehicular del valencià entre els diferents col·lectius de la comunitat
educativa de cada centre.
-Permet prendre una sèrie de decisions respecte a
l'ús del valencià com a llengua vehicular que després s'han de tenir en compte
en la resta d’aspectes del Projecte Educatiu de Centre (PEC).
Per a l’elaboració del DPP els centres podran
sol·licitar la col·laboració tècnica de l’Assessoria Didàctica per a
l’Ensenyament en Valencià de la Direcció General d’Ordenació i Innovació
Educativa i Política Lingüística. L’actual legislació indica quin són els
centres que estan obligats a realitzar el DPP. Tots els centres de les
poblacions de predomini lingüístic valencià i els centres de la zona
castellanoparlant que apliquen algun programa d’Educació Bilingüe.
Els centres d'ESO, de poblacions de predomini
lingüístic castellà podran elaborar un DPP en el marc del PANL, en cas que
apliquen un PEB.
CONTINGUT DEL DPP DEL PEV O DEL PIP
A. Objectius generals del currículum prescriptiu del
nivell, contextualitzats atenent a la realitat educativa del Centre i les
exigències del Programa.
A.1. Objectius de l’Educació
Infantil
A.2. Objectius de l’Educació
Primària
B. Proporció de l’ús del valencià i del castellà com a llengües d’instrucció
C. Moments i seqüència d’introducció sistemàtica
de la lectura i de l’escriptura en valencià i en castellà.
D. Tractament metodològic del valencià, del castellà i
de la llengua estrangera.
*
Com a àrees lingüístiques.
*Aspectes
metodològics del tractament del valencià i del castellà com a llengües
d’instrucció.
*Aspectes
metodològics i organitzatius. Distribució d’espais i temps.
E. Previsió d’actuacions amb l’alumnat de nova
incorporació al sistema educatiu valencià i que necessita una atenció
específica per a suplir la baixa competència lingüística en alguna de les
llengües oficials.
CONTINGUT DEL DPP DEL PIL
A. Objectius generals del currículum prescriptiu del
nivell, contextualitzats atenent a la realitat educativa del Centre i les
exigències del Programa.
-A.1. Objectius de l’Educació Infantil
-A.2. Objectius de l’Educació Primària
B. Proporció de l’ús del valencià i del castellà com a
llengües d’instrucció.
D. Moments i seqüència d’introducció sistemàtica de la
lectura i de l’escriptura en valencià i en castellà.
E. Tractament metodològic del valencià, del castellà i
de la llengua estrangera.
-Com a àrees lingüístiques.
-Aspectes metodològics del tractament del valencià i del castellà com a llengües d’instrucció.
-Aspectes metodològics i
organitzatius.Distribució d’espais i
temps.
F. Previsió d’actuacions amb l’alumnat de nova
incorporació al sistema educatiu valencià i que necessita una atenció
específica per a suplir la baixa competència lingüística en alguna de les
llengües oficials.
EL CENTRE EDUCATIU COM A UNITAT D’INTERVENCIÓ
-Les llengües s'aprenen millor i plenament dins
de contextos comunicatius.
-Una llengua viu quan els parlants, les persones,
en fan ús.
-La presència del valencià en l’àmbit acadèmic,
administratiu i de l'entorn social en un centre educatiu és de gran
importància.
*El seu ús en tots aquests àmbits serà
paradigma fonamental en el procés d'aprenentatge
i de difusió de la norma culta i dels diversos nivells o registres que
conformen allò que diem llengua.
-Aconseguir que el valencià siga llengua d'ús
habitual en les activitats del centre suposa una planificació.
-El centre es troba immergit en un entorn
social (administració, municipi, barri, família, etc.)
-I està configurat per quatre àmbits
d'intervenció (administrativa del centre, gestió pedagògica, interacció didàctica
i interrelació amb l'entorn sociofamiliar).
-En cada àmbit d'intervenció hi ha diferents sectors
d'actuació, cadascun amb possibles accions singulars que cal tenir en
compte.
Per mantenir una llengua viva és fonamental
l’actitud dels parlants. Una llengua pot arribar a sobreviure amb molt pocs
parlants si aquests en fan ús. Peter
Macintyre
"Una llengua no mor perquè els que no la
saben no l'aprenen, una llengua mor perquè els que la saben no
la parlen" Joan Fuster.
PROGRAMACIÓ GENERAL ANUAL
Inclou la informació anual sobre l’estat
d’aplicació del DPP dissenyat pel centre. Se sotmet a l’aprovació del Consell
Escolar.
-El Pla de Normalització Lingüística.
-El PNL dins el Projecte Educatiu.
L'adquisició d'una segona llengua
INPUT És el bagatge lingüístic que rep un aprenent en L2 a parir del qual pot seleccionar, extreure'n regles i crear un nou llenguatge que anirà incorporant al seu sistema interllengua.
INTAKE Part de l'input que l'aprenent selacciona i assimila.
OUTPUT Producte lingüístic elaborat per l'aprenent.
INTERLLENGUA És una construcció que integra regles de la L1 de l'aprenent, regles de la llengua que s'està aprenent i regles que no pertanyen a cap de les dues llengües i que són producte del procés d'aprenentatge.
Els factors més influents en l'adquisició de la L2 són:
l'Input, que ha de ser en quantitat i de qualitat. L'Output (experiència rica de parla), en un ordre fixat i amb errors que cal corregir. I les Característiques personals com l'edat, l'aptitud, la motivació, les actituds, la personalitat o l'ús d'estratègies.
INPUT----> Laquantitat d'exposició a la L2 és més important si els inputs són comprensibles per als nens i permet avançar cap a la seva interllengua. La qualitat de l'input està relacionada amb la possibilitat que l'alumne participe perquè l'input s'adeqüe a les seues necessitats de comprensió i d'expressió. Les concerses han de ser genuïnes (evitar pseudoconverses) i finalment, el professor ha de dominar la llengua i ha de ser hàbil amb la comunicació.
OUTPUT-----> INTERLLENGUA-----> Hem de considerar l'u¡output com la producció lingüístic que fa l'alumne a partir dels intakes que ha processat. La memorització i la mecanització d'estructures lingüístiques és una condició necessària per a l'adquisició d'una L2 (comunicació i reflexió lingüística són imprescindibles). Tots els qui aprenen una L2 recorren un camí que va des de la seva L1 fins el domini de la L2. En els primers estadis evolucionen rèpidament. L'ordre de les interllengües és el mateix per a tots els parlants nous de la mateixa llengua (regit per universals lingüístics). La variació en les interllengües pot ser pragmàtica, fonètica, lèxica i morfosintàctica. La L1 dels alumnes influeix en l'aprenentatge de la L2.
LA INTERLLENGUA És un sistema intrapersonal i autònom, desenvolupat a la ment de cada un dels parlants de les llengües en contacte, sistema pel qual els aprenents recreen l L2 tot incorporant-hi elements de la seua L1(transferències). La interllengua és un sistema lingüístic estructurat, aproximatiu i en evolució, utilitzat per un estudiant de una L2. És una gramàtica elemental provisional. Es pot dir que és un sistema intermedi entre L1 i L2, la complexitat del qual s'incrementa en un procés creatiu que passa per diferents etapes marcades per les noves estructures i pel vocabulari que l'alumne va adquirint. És un sistema autònom i relativament "estable" en la seua variabilitat, que pot ser descrit mitjançant un subconjunt de les regles de la gramàtica de la llengua meta. No és una versió errònia ni incompleta de la llengua que es vol aprendre, sinó un sistema en ell mateix.
La interllengua és el concepte central del procés d'aprenentatge de segones llengües. L'adquisició de la L1 no passa per la etapa de la interllengua, per tant l'aprenentatge de la L2, no segueix el mateix procés que el de la L1.
Diferències entre els processos d'aprenentatge de la L1 i la L2 segons Bouton.
Diferències entre els processos d'aprenentatge de la L1 i la L2 segons E. Serrat
La interllengua es situa entre la L1 i la L2 adquirint les següents característiques:
- És variable, dinàmica, inestable, permeable, simple, sistemàtica, fossibilitzable i totalment depenent del context.
- Reflecteix la competència en L2 que té l'aprenent en cada moment.
- No és un conjunt de còpies imprefectes del sistema de l'L2.
- No totes les formes de la IL (interllengua) que no coincideixen amb les de l'L2 han de ser tractades com a error.
- Les frases idiosincràtiques no són agramaticals, sinó gramaticals segons la seua interllengua.
- Pot ser fonològica, morfològica, sintàctica, semàntica...
Conseqüències didàctiques per a la correcció dels erros que es produeixen en una Interllengua.
- Visió més tolerant i comprensiva de l'error.
- L'error indica activitat encara que no siga reeixida.
- L'error hauria d'esdevenir un concepte positiu.
- Tots els errors no són dels alumnes (matodològics, didàctics...)
- No s'ha de corregir tot, cal seleccionar
- L'oral es pot enregistrar per provocar l'autopercepció de l'error.
- La correcció immediata és més eficaç.
- Cal corregir, si és possible, sense que es note.
- Els alumnes han de participar de la correcció.
Característiques personals.Edat, aptitud, motivació...
- Hi ha discrepàncies sobre si l'edat és o no un factor que afecta l'adquisició d'una L2 (els més xicitets aprenen millor la fonètica i els més grans la sintaxi).
- Sembla que la inteligència és una part important de l'aptitud (els factors aptitudinals representen entre un 25 i un 50% de l'aprenentatge d'una llengua).
- La motivació està molt relacionada amb l'èxit de l'aprenentatge.
- Les expectatives elevades dels professors sobre les possibilitats dels alumnes augmenten tant la motivació com el rendiment en la L2.
- Autoestima, extraversió o introversió, ansietat o empatia influeixen en l'aprenentatge.
- L'estil cognitiu o manera com es processa la informació determina l'aprenentatge de la L2.
- Les estratègies que usa l'alumne poden ser de memòria, cognitives, afecives, socials, etc.
DEU IDEES BÀSIQUES PER A POTENCIAR L'ADQUISICIÓ D'UNA L2
- L'edquissició d'una L2 es fa possible participant en intercanvis comunicatius de qualitat i en qualitat suficient.
- La importància de la conversa genuïna és indiscutible en l'adquisició de la L2.
- La comprensió és la base per al desenvolupament lingüístic. El desenvolupament exigeix paral·lelament la parla i l'escriptura sistemàtica.
- En el context escolar, la llengua del professor i els intercanvis amb la resta d'aprenent són la font més important d'input i el context natural d'experimentació del coneixement lingüístic.
- Hem de partir de que l'alumne vol dir, i això ha de ser la base del que dirà a continuació.
- Cal recollir els temes que proposen els alumnes i cal proposar aquells que els interessen.
- Hem d'evitar les pseudoconverses centrades en la forma i no en el contingut.
- El professorat ha de dominar les modificacions conversacionals.
- La correcció lingüística del docent condiciona la parla dels aprenents.
- Si l'alumne aprèn a "preguntar" aconseguirà més inputs i entendrà millor el que rep.
L'adquisició d'una segona llengua
INPUT És el bagatge lingüístic que rep un aprenent en L2 a parir del qual pot seleccionar, extreure'n regles i crear un nou llenguatge que anirà incorporant al seu sistema interllengua.
INTAKE Part de l'input que l'aprenent selacciona i assimila.
OUTPUT Producte lingüístic elaborat per l'aprenent.
INTERLLENGUA És una construcció que integra regles de la L1 de l'aprenent, regles de la llengua que s'està aprenent i regles que no pertanyen a cap de les dues llengües i que són producte del procés d'aprenentatge.
Els factors més influents en l'adquisició de la L2 són:
l'Input, que ha de ser en quantitat i de qualitat. L'Output (experiència rica de parla), en un ordre fixat i amb errors que cal corregir. I les Característiques personals com l'edat, l'aptitud, la motivació, les actituds, la personalitat o l'ús d'estratègies.
INPUT----> Laquantitat d'exposició a la L2 és més important si els inputs són comprensibles per als nens i permet avançar cap a la seva interllengua. La qualitat de l'input està relacionada amb la possibilitat que l'alumne participe perquè l'input s'adeqüe a les seues necessitats de comprensió i d'expressió. Les concerses han de ser genuïnes (evitar pseudoconverses) i finalment, el professor ha de dominar la llengua i ha de ser hàbil amb la comunicació.
OUTPUT-----> INTERLLENGUA-----> Hem de considerar l'u¡output com la producció lingüístic que fa l'alumne a partir dels intakes que ha processat. La memorització i la mecanització d'estructures lingüístiques és una condició necessària per a l'adquisició d'una L2 (comunicació i reflexió lingüística són imprescindibles). Tots els qui aprenen una L2 recorren un camí que va des de la seva L1 fins el domini de la L2. En els primers estadis evolucionen rèpidament. L'ordre de les interllengües és el mateix per a tots els parlants nous de la mateixa llengua (regit per universals lingüístics). La variació en les interllengües pot ser pragmàtica, fonètica, lèxica i morfosintàctica. La L1 dels alumnes influeix en l'aprenentatge de la L2.
LA INTERLLENGUA És un sistema intrapersonal i autònom, desenvolupat a la ment de cada un dels parlants de les llengües en contacte, sistema pel qual els aprenents recreen l L2 tot incorporant-hi elements de la seua L1(transferències). La interllengua és un sistema lingüístic estructurat, aproximatiu i en evolució, utilitzat per un estudiant de una L2. És una gramàtica elemental provisional. Es pot dir que és un sistema intermedi entre L1 i L2, la complexitat del qual s'incrementa en un procés creatiu que passa per diferents etapes marcades per les noves estructures i pel vocabulari que l'alumne va adquirint. És un sistema autònom i relativament "estable" en la seua variabilitat, que pot ser descrit mitjançant un subconjunt de les regles de la gramàtica de la llengua meta. No és una versió errònia ni incompleta de la llengua que es vol aprendre, sinó un sistema en ell mateix.
La interllengua és el concepte central del procés d'aprenentatge de segones llengües. L'adquisició de la L1 no passa per la etapa de la interllengua, per tant l'aprenentatge de la L2, no segueix el mateix procés que el de la L1.
Diferències entre els processos d'aprenentatge de la L1 i la L2 segons Bouton.
Diferències entre els processos d'aprenentatge de la L1 i la L2 segons E. Serrat
La interllengua es situa entre la L1 i la L2 adquirint les següents característiques:
- És variable, dinàmica, inestable, permeable, simple, sistemàtica, fossibilitzable i totalment depenent del context.
- Reflecteix la competència en L2 que té l'aprenent en cada moment.
- No és un conjunt de còpies imprefectes del sistema de l'L2.
- No totes les formes de la IL (interllengua) que no coincideixen amb les de l'L2 han de ser tractades com a error.
- Les frases idiosincràtiques no són agramaticals, sinó gramaticals segons la seua interllengua.
- Pot ser fonològica, morfològica, sintàctica, semàntica...
Conseqüències didàctiques per a la correcció dels erros que es produeixen en una Interllengua.
- Visió més tolerant i comprensiva de l'error.
- L'error indica activitat encara que no siga reeixida.
- L'error hauria d'esdevenir un concepte positiu.
- Tots els errors no són dels alumnes (matodològics, didàctics...)
- No s'ha de corregir tot, cal seleccionar
- L'oral es pot enregistrar per provocar l'autopercepció de l'error.
- La correcció immediata és més eficaç.
- Cal corregir, si és possible, sense que es note.
- Els alumnes han de participar de la correcció.
Característiques personals.Edat, aptitud, motivació...
- Hi ha discrepàncies sobre si l'edat és o no un factor que afecta l'adquisició d'una L2 (els més xicitets aprenen millor la fonètica i els més grans la sintaxi).
- Sembla que la inteligència és una part important de l'aptitud (els factors aptitudinals representen entre un 25 i un 50% de l'aprenentatge d'una llengua).
- La motivació està molt relacionada amb l'èxit de l'aprenentatge.
- Les expectatives elevades dels professors sobre les possibilitats dels alumnes augmenten tant la motivació com el rendiment en la L2.
- Autoestima, extraversió o introversió, ansietat o empatia influeixen en l'aprenentatge.
- L'estil cognitiu o manera com es processa la informació determina l'aprenentatge de la L2.
- Les estratègies que usa l'alumne poden ser de memòria, cognitives, afecives, socials, etc.
DEU IDEES BÀSIQUES PER A POTENCIAR L'ADQUISICIÓ D'UNA L2
- L'edquissició d'una L2 es fa possible participant en intercanvis comunicatius de qualitat i en qualitat suficient.
- La importància de la conversa genuïna és indiscutible en l'adquisició de la L2.
- La comprensió és la base per al desenvolupament lingüístic. El desenvolupament exigeix paral·lelament la parla i l'escriptura sistemàtica.
- En el context escolar, la llengua del professor i els intercanvis amb la resta d'aprenent són la font més important d'input i el context natural d'experimentació del coneixement lingüístic.
- Hem de partir de que l'alumne vol dir, i això ha de ser la base del que dirà a continuació.
- Cal recollir els temes que proposen els alumnes i cal proposar aquells que els interessen.
- Hem d'evitar les pseudoconverses centrades en la forma i no en el contingut.
- El professorat ha de dominar les modificacions conversacionals.
- La correcció lingüística del docent condiciona la parla dels aprenents.
- Si l'alumne aprèn a "preguntar" aconseguirà més inputs i entendrà millor el que rep.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada