Teoria T1.2

T1.2 Història social: Panorama històric del conflicte de llengües al País Valencià

NAIXEMENT I EXPANSIÓ (S.VII al S.XIX)

1. Consciència de la nova llengua: Documents escrits i primeres denominacions.
2. L'expansió geogràfica del català:
       - L'expansió mediterrània.
       - L'expansió peninsular.
3. La cancelleria reial: La creació d'un model de prestigi.
4. La formació de la tradició literària catalana.

ETAPA D'ESPLENDOR S. XV

1. La plenitud de la producció literària:
     - La valenciana prosa.
     - La desoccitalització lírica.
2. La llengua en els àmbits no literaris.
3. Bases històriques de la castellanització: El canvi idiomàtic.

EL PROCÉS DE SUBSTITUCIÓ LINGÜÍSTICA

DECADÈNCIA El terme Decadència fou encunyat per designar l'etapa del començament del procés de substitució lingüística en oposició al de Renaixença, període durant el qual la llengua recupera els usos cultes.

CAUSES POLÍTIQUES, SOCIALS I CULTURALS DE LA SUBSTITUCIÓ LINGÜÍSTICA

1ª meitat del s.XVI -----> Desmembrament polític, social i cultural dels països que formaven la corona d'Aragó. Pèrdua del poder polític.
L'expulsió del moriscos fa que València perda un terç de la població i siga repoblada per castellans. Les Editorials de Barcelona i València preferien editar en castellà perquè hi havia més demanda. El llatí considerava essent considerat llengua culta. Açò va provocar la pèrdua de la consciència lingüística i la desconfiança envers la pròpia llengua. I el castellà prenia l'ús públic, mentre que el català es reduïa a l'àmbit privat i entre classes populars.
En el cas del País Valencià, l'adopcció sense reticències del castellà fou flagrant. Van entrar molts castellanismes al lèxic. El català es va dialectalitzar molt més i apareguaren i aparegueren, per primera vegada, els noms de llengua mallorquina, llengua valenciana i llengua catalana.
En la guerra de successió a la corona d'Espanya (1704-14) els territoris de l'antiga corona d'Aragó prengueren partit a favor de l'Arxiduc Carles i lluitaren al costat de les potències aliades. Per això, després de la derrota, FelipV promulgà el Decret de Nova Planta, pel qual es perderen Menorca i Sardenya, i les institucions pròpies: el català va ser exclòs de la legislació i de l'Administració de justícia i municipal, de l'ensenyament i de la documentació notarial i de comerç.
Espanya esdevenia en un estat uniforme, amb un fort centralisme i els funcionaris castellans s'instal·laren a les terres catalanoparlants.
Els catalanoparlants d'aquesta època anaven interioritzant un comportament diglòssic segons el qual s'expressaven col·loquialment en català i empraven el castellà en situacions de prjecció pública. Aquesta pauta diglòssica arribarà a estar tan arrelada en els parlants que, al final del s.XiX i, fins i tot en el s.XX, obstaculitzarà el redreçament dels usos cultes de la llengua.
Amb tot, hi hagué erudits que estaven preocupats per la situació del català i en cantaven les excel·lències com a llengua. Van escriure estudis d'ortografia, diccionaris, edicions de clàssics... en català.

RENAIXENÇA (L'inici de la Renaixença se sol situar simbòlicament amb la publicació de l'Oda La Pàtria (1833) de Bonaventura Carles Aribau).

Coincidint amb els moviments del romanticisme i del nacionalisme a tot Europa, aparegué a Catalunya un moviment de recuperació de l'ús literari del català. Llengua i nació s'identificaven i s'exalçava el passat medieval i la cultura popular.
Així doncs, es passa de la diglòssia lingüística de la primera meitat del segle (castellà vida oficial i català vida privada) al desvetllament del catalanisme polític de la burgesia , i la presa de consciència que la llengua pròpia també pot ser culta.
En acabar el s.XIX la perspectiva literària i sociolingüística, pel que fa a la nostra llengua, havia canviat rotundament en comparació als segles anteriors:
  - S'havia trencat amb el decadentisme dels segles anteriors.
  - S'havia recuperat la literatura culta.
  - S'havia iniciat l'elaboració de treballs lingüístics bàsics, necessaris per dur a terme el procés de normalització i la poetrior normativització del català.
Manuel Sanchis Guarner ha remarcat el fet que front al monolingüisme literari de la renaixença a Catalunya, al País Valencià ningú no posa en qüestió que la situació literària haja de ser bilingüe. L'arrelament del comportament diglòssic i el canvi lingüístic de les classes benestants valencianes impedia ací la reivindicació de l'ús exclusiu del català.
La institució dels jocs florals, restaurada el 1889, actuà de catalitzador dels escriptors d'aquella època. La participació d'escriptors de tot el domini lingüístic en els certamens de Barcelona, Mallorca i València afavorí la represa de la consciència de la pròpia identitat, que no sols afectava la llengua, sinó també altres manifestacions de cultura.

S.XX

- INICI DEL PROCÉS DE NORMATIVITZACIÓ
La consciència de normativitzar el català.

- LA NORMALITZACIÓ
Ús de la llengua a tots els àmbits d'ús.